Agustí Rius i Borrell
Sabadell. Monografia
Biblioteca Sabadellenca
1929

"Hospital i Benefici de Sant Joan Evangelista.- A aquells temps antiguíssims es remunta la fundació de l'Hospital de Sabadell, que era al costat de la font del carrer del Pedregar, llavors anomenat den Samuntada, nom del patró del mateix hospital i del benefici de Sant Joan Evangelista, fundat l'any 1300. El posseïdor tenia a càrrec seu l'hospital. En 1390, Bertran Samuntada de Barcelona va cedir el dit patronat, i lliurà els documents del benefici i de l'hospital al comú i prohoms de Sabadell, perquè d'aleshores endavant ells el governessin i l'administressin a llur gust." (p. 53)

Marian Burguès
Sabadell del meu record
Joan Sallent, Impressor
1929

"L'hospital i l'hospici.- Eren al Pedregar, on avui hi ha la Caixa de Pensions; modernament hi havia la pastisseria d'En Fonolleda i, més enrera , l'antiga barberia de cal Patè. L'hospici fou portat als afores, a l'avui carrer d'Argüelles [l'actual Sallarès i Pla] -cantonada a Riego- i l'hospital, batejat de nou amb el nom de Casa de Caritat, al mateix lloc on és avui [l'actual plaça de l'Alcalde Marcet], on un temps hi hagué un convent de frares, que fou saquejat i cremat l'any 1835." (p. 39)

"A la Botelleria (Pedregar) hi cremava un llivant vell, d'espart, nit i dia; era un encenedor públic. Tot just s'acabaven d'inventar els mistos de teia i esca i la gent no estava acostumada a comprar-ne, era tot un luxe. La pedra foguera, el ganivet de molles i un tros de bolet d'esca, era el que els fumadors portaven a la butxaca. No hi havia llibrets de paper de fumar; cada fumador es tallava el paper a la mida que volia, se'l posava als llavis i llavors agafava un tros de corda de tabac negre, tot remullit; el tallava tan menut com podia i amb el mateix ganivet el caragolava; un cop ben estret, vinga picar la pedra foguera, alguna espurna encenia l'esca i, ai mare meva! per encendre, quins treballs! Llavors sí que qui feia el cigar per reposar reposava un quart, almenys. (p. 49)

Miquel Carreras
Elements d'història de Sabadell
Ajuntament de Sabadell
1932

Segle XIII: "L'extensió que va experimentar la via amb l'allargament del carrer d'en Sa Muntada i la construcció del carrer Nou va donar lloc a la formació del Pedregar Baix, que s'anomenà d'en Sa Joura." (p. 111)

Segle XIV: "El carrer de Sa Muntada o del Pedregar Alt, el més notable, tenia a la dreta, anant vers la Plaça, el que després seria del Pedregar Baix, i aleshores era de Granollers, per nom de camí o de Jaume Sa Joura, per nom de propietari. Tancant el carrer, una mica més endins que l'extrem actual s'hi trobava el portal de Granollers." (p. 156)

Segle XV: "Carrer i Portal de Granollers, abans d'En Joura." (Mapa del segle XV) (p. 154-159)

Segle XVI: "...tot el trajecte que anava des del carrer de Granollers (ara del Pedregar Baix) a la Placeta de Manresa, era carrer Nou." (p. 215)

Segle XVIII: "Carrer del Pedregar baix, abans de Granollers, amb el portal del Carme (aterrat en 1834), abans de Granollers." ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792. Segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach") (p. 276-277)

"El 1834 es va tirar a terra el Portal del Carme, de l'extrem del Pedregar Baix, al costat de la casa Duran." (p. 319)

Antoni Bosch i Cardellach
Anales de la Villa de Sabadell - I
Fundació Bosch i Cardellach
1992

"1390. 18 Setiembre. El Hospital de que aquí se trata estaba situado en la calle de Samuntada (tal vez tomando el nombre de dicho Bertrán Samuntada, donador) que oy llaman Pedregar, y confrontaba a Este con dicha calle; a Sur, con las casas de Clasquerí (oy Meca);a Oeste, con las mismas; y a Norte, con el pozo de dicha calle." (p. 106)

" 1457. [...] Jurados: Galcerán Marquet, Bartolomé Llonch, Bernardo Durán. Este Durán créhese ser el primero de la actual família de labradores, muy clásica, honrada y respetada, dicha del Pedregar. Consta que era herrero." (p. 128)

"1561. Para remediar la esterilidad de agua se abrió un pozo nuevo junto a la fuente del Pedregar. Sería el actual. La calle den Muntada empieza a nombrarse del Pedregar; ignoramos la etimología." (p. 166)